La idea de crear “Libérica” neix de les ganes d’experimentar i jugar amb la llibertat que permet tenir el flamenc i el jazz. Com bé explica el propi Manel Fortià: “En el flamenc, tenim els cants lliures que es toquen sense tempo en què el cantaor porta el timó de cap a on anirà la música. (…) En el jazz, tenim el free jazz, que per resumir-ho podríem dir que es basa molt en la interacció: es perden les formes o estructures preestablertes. (…) Així que la idea original era buscar un repertori en què es pogués explorar aquest punt en comú entre els dos estils i potenciar-lo.”

En el projecte de Fortià s’agrupen els músics Max Villavecchia al piano, Raphael Pannier a la bateria i el cantant Pere Martínez, i compta amb la col·laboració vocal i saxofònica d’Antonio Lizana.

“El cant dels ocells”, la melodia que va iniciar el projecte

Durant el confinament, Fortià era a Nova York i juntament amb la cantant Magalí Sare van gravar un arrenjament de la mateixa cançó amb la col·laboració d’Antonio Lizana. Va ser llavors quan va veure que es podia explorar i investigar en aquesta direcció.

Paral·lelament va haver-hi un referent clar per a Fortià, Liberation Music Orchestra de Carla Bley i Charlie Haden. “Quan vaig sentir aquest disc em va explotar el cap, mai m’havia imaginat que es podien interpretar aquelles melodies amb tanta llibertat i donar-los un potent color jazzístic que les fa brillar encara més, pel meu gust, o almenys les apropa a sonoritats més actuals i fresques. (…) A partir d’aquestes sonoritats més jazzístiques sobre repertori català, si li sumes una altra connexió amb la península Ibèrica amb un art tan potent com és el flamenc, neix el concepte que busquem amb Libérica.” 

“La Dama d’Aragó” i “El cant dels ocells” a El Local de Vilablareix

L’oportunitat perfecte va néixer amb la pandèmia. Los Aurora (on es troba en Pere Martínez) havien de tocar al NYC Flamenco Festival a l’abril de 2020 i era l’ocasió perfecte per reunir-se amb els altres components de Libérica i fer un concert per tocar el repertori creat. Finalment, el concert no es va poder fer. En Manel Fortià, l’Antonio i en Raphael van acabar marxant dels Estats Units i tornar a Europa, l’ocasió perfecte per continuar amb el projecte i gravar finalment Libérica.

La gravació es va dur a terme en dues sessions diferents on el que es va gravar va ser en directe, tal i com es pot veure als vídeos de “La Dama d’Aragó” i “El cant dels ocells”. La idea de gravar en directe venia de poder tenir un bon vídeo a l’estudi, i finalment, es va aprofitar també l’àudio per gravar al disc degut a la naturalitat de l’escena.

Per poder escoltar cada un dels instruments correctament i evitar que es flitréssin sons als diferents micròfons, vam col·locar una pantalla de metraquilat a la zona de la bateria i vam treballar al màxim amb microfonia amb patró de figura de 8. De la mateixa manera, els micròfons dels cantants són dinàmics per aconseguir aquest aïllament entre els músics.

Per últim, ens agradaria fer una especial menció a en Gerard Porqueroles, que va ser l’encarregat de la mescla.

No us perdeu Libérica! Feu clic aquí per escoltar el CD sencer.