Fa unes setmanes vam tenir a l’Héctor Floría per gravar el seu àlbum debut, Phanerozoic. Però abans de tot, qui és l’Héctor?

L’Héctor (Blanes, 1989) va començar al món de la música quan tenia 6 anys a la banda i cobla del Col·legi Sta Maria de Blanes. Quan va escollir el saxo com a instrument, no va ser una decisió a l’atzar, de fet, ho tenia ben clar. Ell mateix ens explica que tot va ser gràcies a les festes de La Yunta (el poble del seu pare) on hi anava des de ben petit. Allà hi venia sempre la mateixa banda on el líder era el saxofonista, i la seva decisió, per tant, sempre havia estat clara. Des d’aquell moment el saxo no s’ha separat mai de l’Héctor. 

Quan va arribar a l’Universitat va començar estudiant Telecos especiatzat en So i Imatge, i allà va conèixer les persones que el van influir més tard a la música. Un cop graduat, a l’Héctor se li van aparèixer un seguit d’actes que el guiaven un cop i un altre cap al món de la música. Tant es així que va acabar a l’Escola de Música Moderna de Badalona. Més tard, va entrar a l’ESMUC i va acabar a Amsterdam per fer el Bachelor de Jazz. 

El seu àlbum debut, PHANEROZOIC

Al 2019 es va crear The Changes, un col·lectiu/segell de Jazz amb diferents músics. Va ser llavors quan l’Héctor va decidir lluitar contra les seves pors i inseguretats i gravar el seu propi disc, Phanerozoic. 

Phanerozoic deriva del grec i significa “vida visible”. Phanerozoic és l’Eó de la Terra on els organismes vius comencen a agafar formes complexes, evolucionen i es diversifiquen. I és així com veu el seu primer treball el saxofonista, una selecció de temes que van des de les seves primeres composicions fins a les més recents, mostrant la seva evolució com a músic i persona.

A l’àlbum no poden hi faltar els seus companys i col·laboradors habituals: Joan Mar Sauqué a la trompeta, Joan Monné al piano, Giuseppe Campisi al baix i Joan Casares a la bateria.