D’aquí a uns mesos veurà la llum una nova peça per a piano que neix de la col·laboració entre dos músics units per una llarga amistat i una passió comuna: Marc Heredia i Albert Marquès.

Dels passadissos del conservatori a l’escenari internacional

Fa gairebé vint anys, quan eren estudiants al Conservatori del Liceu de Barcelona, en Marc i l’Albert passaven hores fent música junts. Es colaven a les aules amb dos pianos, compartien gustos, influències i sobretot la convicció que la música no coneix fronteres.

“L’Albert em va obrir les portes del jazz, i entre els dos vam aprendre que no existeixen fronteres entre els gèneres musicals.” — Marc Heredia

Amb el temps, cadascú va prendre camins diferents: Marc Heredia va consolidar-se com un dels grans pianistes de música clàssica, mentre que Albert Marquès va marxar primer a París i després a Nova York, immers en el món del jazz i la improvisació. Tot i això, la connexió mai es va perdre.

“Tot i viatjar pel món fent concerts i viure a l’altre costat de l’oceà Atlàntic, sempre torno a Catalunya. Amb en Marc ens vam impressionar mútuament des del primer dia: tot i tocar estils diferents, la música era el centre de les nostres vides.” — Albert Marquès

Una nova peça per retrobar-se

Ara, gairebé dues dècades després, la història torna a unir-los. L’Albert ha compost una obra per a piano inspirada en aquelles trobades d’estudiants. El Marc, naturalment, ha estat l’encarregat de donar-li vida des del teclat.

“Fa uns mesos, l’Albert em va dir que volia escriure una obra inspirada en aquelles trobades, i fa pocs dies vaig tenir l’honor d’enregistrar-la. No podria estar més content amb el resultat!” — Marc Heredia

Per a l’Albert, aquesta composició és una manera de trencar murs i explorar noves connexions entre mons musicals aparentment allunyats:

“Feia temps que volia escriure una peça de música clàssica per a piano on jo només fos el compositor i no el pianista. El Marc era la persona ideal per fer-ho, ja que és un dels millors pianistes del món i el conec d’ençà que érem molt joves.” — Albert Marquès

Mirant endavant

Aquesta obra, que ben aviat es podrà escoltar, és més que una peça musical: és el testimoni d’una amistat de vint anys, d’un diàleg constant entre el clàssic i el jazz, i d’una convicció compartida que la música és, per sobre de tot, un llenguatge universal.